La història es repeteix?

Creieu que es tornaria a produir una altra vegada un govern totalitari a Alemanya com el del Tercer Reich? Amb aquesta pregunta comença la pel·lícula La ola, que transcorre a Alemanya en un institut de secundària a l’època actual. A partir d’aquesta pregunta, un professor de secundària engega un experiment amb l’alumnat. Comença imposant disciplina i reforçant el sentiment de grup, però de mica en mica esdevé un moviment: L’onada. Després de la pel·lícula, l’alumnat podrà reflexionar sobre el poder i el totalitarisme acompanyat de les aportacions d’un expert. A través de les estratègies que explica i fa servir el professor a les classes analitzarà els diversos recursos d’adhesió i manipulació de masses que utilitzen els règims totalitaris. Què sedueix a les persones? Per què volem pertànyer a un grup? Quan un grup deixa de ser una influència positiva?

Veure tràiler

Sobre la pel·lícula

La ola és un film de ficció inspirat en un cas real: el sorgiment d’una dictadura i un grup de poder a petita escala en un institut de secundària. En un seminari sobre autocràcia, un professor de secundària proposa als seus alumnes, que veuen molt improbable el ressorgiment d’un nou govern totalitari, un experiment: durant una setmana instauraran un règim d’aquestes característiques a classe i el mateix professor en serà el líder absolut. La pel·lícula mostra la vida a l’institut al llarg d’aquella setmana, durant la qual els alumnes participen en l’experiment de manera entusiasta formant un moviment: L’onada. Es cohesionen com a grup, treballen molt... i a poc a poc es converteix en un fenomen més enllà del temari de classe. Tanmateix, i malgrat l’èxit inicial, l’experiment serà qüestionat per altres professors i alguns alumnes. La pel·lícula també ens mostra la vida dels alumnes i el professor fora de l’assignatura: l’esport i el teatre, les festes, el dia a dia a casa... i ens permet reflexionar sobre una realitat quotidiana, la dels joves (però també de molts adults), que es mou entre la pertinència a grups i el desig d’individualitat.

El convidat, Carles Feixa

Carles Feixa és especialista en l’estudi de les cultures juvenils. És doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i treballa de professor a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat assessor per a polítiques de joventut a Nacions Unides i coordina la Red de Estudios sobre Juventud y Sociedad (REJS). És autor de més de 50 llibres, entre els quals destaquen La juventud como metáfora (1993), De jóvenes, bandas y tribus (1998), Global Youth? (2006), De la Generación@ a la #Generación (2014) i El Rey. Diario de un Latin King (2020). Les seves investigacions l’han portat a fer estades en diversos centres acadèmics de Roma, Mèxic, París, Buenos Aires, Berkeley, Newcastle, Santiago de Xile, Lima i Medellín. A l’actualitat és investigador principal del projecte TRANSGANG. Que estudia les bandes juvenils transnacionals com a agents de mediació.

Presentació i dinamització del debat

Neus Grifoll. Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Cinema i audiovisuals a l’ESCAC. Compagina l’activitat cinematogràfica amb el món de l’ensenyament treballant en diversos centres. Ha estat professora de fotografia a l’escola de disseny Elisava (Barcelona) i des del 2003 col·labora amb el Departament Educatiu de la Fundació ”la Caixa”.

Com funciona una sessió de CINEMA I DEBAT?

Les sessions de Cinema i debat posen els joves davant de qüestions socials que els afecten. En cadascuna de les sessions es projecte un documental o pel·lícula sobre un tema diferent, que es complementa amb les aportacions d’un expert. L’alumnat li podrà fer preguntes, però, sobretot, podrà reflexionar sobre el que s’ha vist i expressar les seves opinions i inquietuds.