Mòmia d’un jove (detall). Període ptolemaic tardà – romà primerenc, c. 100 aC – 100 dC. Probablement Hawara, Fayum, Egipte. British Museum EA 24800. © The Trustees of The British Museum
Mòmies de l'antic Egipte. Redescobrint sis vides
A l’antic Egipte, la momificació servia per sobreviure a la mort i conduir el cos a la vida del més enllà.
A través d’una col·lecció d’objectes que procedeixen del British Museum, la mostra explora la idea de la momificació i analitza el testimoni de sis persones que van viure durant l’antic Egipte.
Sarcòfag de la mòmia de Penamunnebnesuttawy obert. Probablement Tebes, Egipte, Dinastia XXV, c. 700 aC. Fusta © Trustees of the British Museum
Màscara i paraments. Tomba E 422, Abidos, Egipte, Període Ptolemaic tardà – Període Romà primerenc, c. 100 aC - 100 dC. Guix, lli i or. © Trustees of the British Museum
Mòmia de Nesperennub en cartonatge. Tebes, Egipte, Dinastia XXII, c. 800 aC. Fusta, guix, lli i restes humanes. © Trustees of the British Museum
Vasos canòpics de Djedbastiufankh Hawara. Egipte, Dinastia XXX, c. 380-343 aC. Pedra calcària. © Trustees of the British Museum
Mòmia d'un nen (detall). Hawara, Egipte, Període Romà, c. 40-55 dC . Restes humanes, guix, lli, resina i or. © Trustees of the British Museum
Polseres de Nimlot. Supuosadament de Sa el-Haggar (Sais), Egipte, Dinastia XXII, regnat de Sheshonq I, c. 940 aC. Or i lapislàtzuli. © Trustees of the British Museum
Figura de Khonsirdis. Procedència desconeguda. Dinastia XXVI, regnat de Psammètic I, c. 664-610 aC. Bronze i plata. © Trustees of the British Museum
Base del sarcòfag interior d'Ameniryirt. Tebes, Egipte, Dinastia XXVI, c. 600 aC. Fusta i guix. © Trustees of the British Museum
L’estudi avançat de les mòmies i les seves pertinences ha permès crear un perfil personal i saber qui eren, quina edat tenien, quines eren les seves creences i quines malalties patien. Cada mòmia té una història per explicar.
L’exposició presenta sis mòmies que corresponen a persones que van viure entre els anys 800 i 100 a. de C. a Egipte i mostra, a partir d’una tecnologia pionera, els descobriments en aquests exemplars. Aquestes tècniques no invasives proporcionen dades de com era la vida en una antiga terra que definia el Nil.
Sense la necessitat de desembolcallar les restes de les mòmies, els nous descobriments han fet que els experts hagin pogut analitzar pràctiques curatives i intercanvis culturals a través del testimoni vital de tots els exemplars, com també el paper de la dona o el de l’infant a l’antic Egipte.
Exposició organitzada en col·laboració amb el British Museum
LA MOMIFICACIÓ PER GUIAR EL CAMÍ
A l’antic Egipte creien que el cos havia de sobreviure a la mort per arribar a la vida del més enllà i que la preservació artificial del cos ho faria més probable. Després de l’embalsamament, el cos esdevenia una forma més pròxima a les qualitats i els atributs dels déus. La mòmia serviria de base física perquè els components de l’esperit de la persona, com el ka i el ba –la força vital i la força anímica–, viatgessin lliurement entre el món dels vius i el regne dels morts.
Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?
Les primeres mòmies estan datades entre els anys 4.000 i 3.000 a. de C. I van seguir un procés de momificació natural. Enterrats, els cossos s’assecaven per la calor del desert i mantenien part del seu aspecte físic. Egipcis d’aquest període primerenc podrien haver desenterrat per casualitat aquestes mòmies i això hagués pogut guiar les seves creences vers la necessitat de preservar el cos després de la mort.
ACTIVITATS AL VOLTANT DE L'EXPOSICIÓ
