ECOS DEL NAUFRAGI
Entre la literatura, la memòria i l’arqueologia
Els naufragis no són només tragèdies del mar: són imatges que travessen la literatura i la història com a formes de pensar la pèrdua, el trànsit i la transformació. Des dels relats clàssics fins avui, el naufragi funciona com a metàfora de ruptura, però també com a punt de partida per reconstruir el sentit, per donar lloc a un nou inici.
Aquest cicle proposa acostar-se a aquesta idea des de quatre perspectives que obren diferents capes d’interpretació: la reflexió literària, l’experiència escènica, l’escriptura creativa i l’arqueologia. Cada activitat explora un lloc d’aquesta deriva: el pensament, l’emoció, la creació i el rastre material.
El cicle Ecos del naufragi. Entre la literatura, la memòria i l’arqueologia explora el fons del mar com un lloc en què podem llegir la història de la humanitat. Donarà el tret de sortida la taula rodona «Arxius sota el fons marí? Història i memòria dels derelictes», a càrrec de Carmen Aranegui, arqueòloga i catedràtica emèrita de la Universitat de València; Carlos de Juan, llicenciat en Història amb menció europea en Arqueologia; i Elena Martín, que ha treballat en l’estudi del naufragi del navili espanyol San Telmo, enfonsat el 1819 a l’Antàrtida. És autora de l’obra Tras las huellas del San Telmo: contexto, historia y arqueología en la Antártida.
La sessió proposarà una reflexió sobre els vaixells enfonsats com a dipòsits de memòria capaços de narrar històries interrompudes pel naufragi.
Seguirà el diàleg entre Albert Lladó i Marilena de Chiara, que recorre la força simbòlica del naufragi en la literatura, on la pèrdua es converteix en llenguatge i possibilitat. L’espectacle És necessari navegar, de Javier Peña, porta aquesta reflexió a un pla íntim, on el mar apareix com a experiència vital i memòria personal. El taller d’escriptura d’Atrapavientos convida a treballar el naufragi com a detonant creatiu: escriure des de la fractura, des d’allò que desapareix, com a forma de generar noves narratives.