Fabricació additiva: construint al límit

Algun dia serà possible construir instal·lacions científiques a la Lluna? Gràcies a la ràpida evolució de la impressió 3D a l'última dècada, investigadors i arquitectes es plantegen si aquesta tecnologia permetrà crear noves infraestructures o fins i tot assentaments humans en entorns límit on fins ara semblava impossible residir, sigui al nostre satèl·lit o a zones d'interès científic d'accés molt difícil, envoltades de grans extensions àrides o amb situacions climàtiques adverses.

Però el cost de portar materials de construcció a segons quin lloc és inviable i des de la Terra fins al nostre satèl·lit, senzillament incalculable. El que sí que resulta viable és adequar maquinària d'impressió additiva in situ, que sigui capaç de fer servir materials que hi ha en aquests entorns límit, com per exemple la sorra del desert o de la superfície lunar, per fabricar estructures que s'acaben convertint en construccions completes.

En aquesta conferència, l'arquitecte Marc Zaballa ens explicarà com, segons investigacions recents, la possibilitat de construir instal·lacions en llocs inhòspits com el desert o la Lluna és cada vegada més factible. I amb aquest mateix mètode, seria possible edificar una ciutat fora del planeta Terra? Potser, en un futur no gaire llunyà...

Marc Zaballa (Lagula Arquitectes): Arquitecte per l'ETSAB (UPC) i soci de Lagula Arquitectes. El seu interès per l'espai el va portar a estudiar a l'International Space University (SSP'08) ia col·laborar amb l'empresa Galactic Suite en el projecte d'un hotel orbital i la competició internacional de Google Lunar XPrize per portar un robot a la Lluna.