En temps del plistocè, els prats i les estepes van veure pasturar grans herbívors, com ara els mamuts i els bisons, però també van ser testimoni de la presència dels seus depredadors, com per exemple els lleons cavernosos o els felins amb dents de sabre. Uns carnívors ferotges que vivien, alhora, sotmesos a una gran competència. I és que al llarg de l'edat de gel, les hienes, els llops i els nostres avantpassats humans van caçar i van fer de carronyaires de les preses d'altres depredadors.

Aquest comportament va deixar una empremta en el registre arqueològic que ha permès reconstruir-ne els modes de vida i proposar hipòtesis sobre l'extinció de la majoria d'aquests animals al final d'aquesta era geològica.

A càrrec de:

Ignacio de la Torre Sáinz, doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Complutense de Madrid. Catedràtic honorífic d'Arqueologia Paleolítica a l'Institut d'Arqueologia de l'University College de Londres. Científic titular a l'Institut d'Història del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i responsable del Laboratori d'Arqueologia del Plistocè-CSIC.