Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna

Aquesta exposició commemora l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna, un dels èxits més impactants de la humanitat. No te la perdis!

El 21 de juliol de 1969, Armstrong va trepitjar la superfície lunar i va obrir la porta a l’exploració del nostre satèl·lit. Vine a rememorar aquesta odissea i descobreix què ens espera en el futur espacial.

gratuïta
amb reserva

 

“LA TERRA ÉS EL BRESSOL DE LA HUMANITAT, PERÒ NO ES POT VIURE AL BRESSOL PER SEMPRE.”

 

KONSTANTÍN TSIOLKOVSKI
 

Va ser un viatge èpic, històric, inoblidable. Tots els adjectius es van quedar curts quan el 20 de juliol de 1969 el mòdul lunar Eagle de la missió Apollo 11, amb Neil Armstrong i Buzz Aldrin a bord, aterrava damunt la Lluna en un indret anomenat mar de la Tranquil·litat. La maniobra d’aterratge va posar a prova l’extraordinària perícia d’Armstrong com a pilot, que va haver d’aterrar la nau en mode manual. Michael Collins es va quedar esperant al Columbia, el mòdul de comandament.

Unes hores més tard, ja era el dia 21, Armstrong primer i Aldrin després van sortir a trepitjar la superfície del satèl·lit. L’ésser humà abandonava el bressol per emprendre el primer dels viatges tripulats cap a altres cossos celestes. Molts van pensar que allò era el començament de la colonització espacial, però no va ser així.

UN GRAN PAS PER A LA HUMANITAT

El 16 de juliol de 1969 a la base espacial de cap Kennedy, a Florida, el coet Saturn V va impulsar els dos mòduls de la missió Apollo 11, el Columbia i l’Eagle, i els astronautes que van afrontar l’enorme repte que se’ls havia encomanat: posar-se en la Lluna, fer-hi un seguit de tasques, mesuraments i experiments, recollir-ne mostres i tornar sans i estalvis a la Terra. Després de superar un aterratge molt complicat, Neil Armstrong va aterrar sobre el satèl·lit el dia 20. “Aquí, Base Tranquil·litat. L’Eagle ha aterrat”, va dir a les persones que, de la Terra estant, seguien la missió des de tres estacions de seguiment diferents per assegurar-hi un contacte constant. Una era a Fresnedillas de la Oliva, a Madrid. Des d’allà va ser on primer es van sentir les paraules d’Armstrong. Les altres dues eren a Goldstone, Califòrnia, i Honeysuckle Creek, Austràlia.

Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?

Ja a la Lluna, Armstrong i Aldrin van voler baixar-hi de seguida, però tenien les constants vitals tan disparades que els van obligar a descansar unes hores. Quan Armstrong i Aldrin es van disposar a sortir a l’exterior, van passar dues hores i mitja fent fotos, instal·lant-hi tres instruments científics i recollint 22 quilos de pedres lunars. Després, van tornar a l’Eagle, on van dormir unes hores abans d’enlairar-se per anar-se’n a reunir- amb el mòdul de comandament Columbia, amb Collins a bord, i iniciar el viatge de tornada a la Terra. Després d’entrar a l’atmosfera terrestre, van amarar a l’oceà Pacífic.
A l’Apollo 11 el van seguir 6 expedicions més. Una –la número 13– va fallar. En total, només 12 astronautes han trepitjat el nostre satèl·lit. Encara que semblés que aquella gesta anunciava el començament d’una nova era d’exploració, ha transcorregut mig segle sense que s’imprimissin noves petjades sobre l’estèril pols lunar.

Servei d'educadors/es

Servei d'educadors/es

Dijous i divendres de 18 a 20 h, dissabtes de 12 a 14 h i de 18 a 20 h, i diumenges i festius de 12 a 14 h, hi haurà un educador a la sala a la disposició del públic per a qualsevol dubte o comentari sobre l'exposició. Servei gratuït inclòs amb l'entrada.

ACTIVITATS AL VOLTANT DE L'EXPOSICIÓ