Projecte de fotografia participativa desenvolupat pel col·lectiu de fotoperiodistes Ruido Photo al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya.
Una expo més
Una sèrie de vuit projectes demostren com l’art pot contribuir a l’empoderament de persones en situació de vulnerabilitat quan disposen de veu en primera persona, igualtat de condicions i visibilitat.
L’exposició ha estat liderada per diferents artistes que han ajudat aquests col·lectius a donar forma al seu missatge a través de la fotografia, el disseny o les arts visuals.
Projecte de fotografia participativa desenvolupat pel col·lectiu de fotoperiodistes Ruido Photo al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya.
Projecte de fotografia participativa desenvolupat pel col·lectiu de fotoperiodistes Ruido Photo al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya.
Projecte de disseny de cartells desenvolupat pel fotògraf Edgar dos Santos en col·laboració amb el Centre d’art la Panera de Lleida amb persones sense sostre de la ciutat.
Projecte de disseny de cartells desenvolupat pel fotògraf Edgar dos Santos en col·laboració amb el Centre d’art la Panera de Lleida amb persones sense sostre de la ciutat.
Projecte de disseny de cartells desenvolupat pel fotògraf Edgar dos Santos en col·laboració amb el Centre d’art la Panera de Lleida amb persones sense sostre de la ciutat.
Projecte de disseny de cartells desenvolupat pel fotògraf Edgar dos Santos en col·laboració amb el Centre d’art la Panera de Lleida amb persones sense sostre de la ciutat.
Projecte de disseny de cartells desenvolupat pel fotògraf Edgar dos Santos en col·laboració amb el Centre d’art la Panera de Lleida amb persones sense sostre de la ciutat.
LES OBRES D’“UNA EXPO MÉS” SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES PLANTEJADES A LA CONVOCATÒRIA D’AJUDES D’ART PER A LA MILLORA SOCIAL DE L’OBRA SOCIAL ”LA CAIXA”.
El compromís social sempre ha estat una part inherent de l'art i la cultura. Els artistes han contribuït a la conscienciació social donant a conèixer realitats amagades, injustícies i problemàtiques socials a través de l'art. Però què passa quan posem aquestes eines artístiques en mans de qui pateix aquestes desigualtats? Quin valor afegit pot tenir escoltar aquestes veus en primera persona?
Aquesta exposició està formada per fotografies, dibuixos, llibres, còmics, cartells i fins i tot una pel·lícula. Totes aquestes obres comparteixen una peculiaritat: els seus autors romanen anònims fins al final de la mostra. És vital saber qui hi ha rere cada peça per entendre el contingut dels seus missatges, però si en reveléssim les identitats en començar, llegiríem les seves obres de la mateixa manera?