No hi ha colors ni objectes en el món
On són els colors? I les formes dels objectes? “No hi ha colors en el món” et convida a descobrir la realitat científica dels objectes que veiem.
Aquesta exposició analitza el treball de Robert Pepperell, 48 pintures d’objectes acolorits que realment no existeixen.
ELS COLORS ELS GENERA EL CERVELL, ENTRE LES NEURONES I ELS POLSOS ELECTROQUÍMICS DINS DEL CAP
Els científics ens diuen que els objectes que veiem es creen per l'activitat del sistema visual al cervell mentre interpretem el món. I els colors es generen per l'activitat entre les neurones i els polsos electroquímics dins del cap. En aquesta exposició aprofundirem en aquesta idea a partir de les 48 pintures de Robert Pepperell, i ens demanarem si els objectes i els colors que veiem existeixen en la realitat o són resultat de la interpretació cerebral.
ELS COLORS I LES FORMES DELS OBJECTES NO EXISTEIXEN
La ciència ens diu que no hi ha colors en el món. Els colors que veiem en els objectes realment sorgeixen de diferents tipus d’energia vibratòria o longituds d’ona de radiació electromagnètica. Els colors els genera el cervell, entre les neurones i els polsos electroquímics dins del cap, però quan mirem dins del cervell, amb escàners o sensors, tampoc no hi trobem colors. Així doncs, on són els colors? Això mateix també és cert per a les formes. En l’esfera més fonamental, tots els objectes estan fets de camps d’energia vibratòria diminuts, que es consideren majoritàriament espai buit. Els objectes que veiem, els científics ens diuen que es creen per l’activitat del sistema visual al cervell, mentre interpretem el món. Però quan mirem dins del cervell no hi trobem cap objecte entre les neurones i les substàncies químiques. Aleshores, on són els objectes? Sembla que no hi ha colors ni objectes en el món, ni tampoc al cervell.
Robert Pepperell treballa entre l’art, la ciència i la filosofia. En aquesta exposició, presenta 48 pintures d’objectes acolorits que no existeixen. Els colors ressonants que veiem no hi són, a la pintura. I si hi veus edificis, animals o joguines, llavors estàs al·lucinant, perquè cap dels objectes no hi és. Aquesta exposició s’emmarca en l’estudi Les bases sensoriomotores de la preferència per la curvatura. Implicacions en la percepció de l’art i en el trastorn de l’espectre autista, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (ref. PSI2016-77327-P), que té com a objectiu fer un experiment per comprovar si els humans tenim preferència per les línies corbes i les seves possibles implicacions. Vine i podràs participar en directe en aquest estudi, opinar sobre les obres exposades i aprofundir en el tema gràcies als investigadors i les investigadores.