Homo Ludens. Videojocs per entendre el present Homo Ludens. Videojocs per entendre el present Homo Ludens. Videojocs per entendre el present

Homo Ludens. Videojocs per entendre el present

L’exposició ofereix una nova perspectiva del concepte de gamer mostrant un món videoludificat en què vida i joc convergeixen cada dia més.

Es presenten més de quaranta peces entre videojocs i obres d’art, en un entorn interactiu que converteix la mateixa exposició en una experiència de joc col·lectiva.

 

“COM A FORMES D’ART POPULAR, ELS JOCS OFEREIXEN A QUALSEVOL PERSONA ELS MITJANS IMMEDIATS DE PARTICIPACIÓ EN LA VIDA PLENA D’UNA SOCIETAT, D’UNA MANERA QUE NO POT OFERIR CAP FEINA O ROL” (MARSHALL MCLUHAN, 1967).

“Homo Ludens. Videojocs per entendre el present” parteix d’una visió antropològica del joc i entén que els videojocs són l’expressió lúdica contemporània més estesa. Posa en relleu la manera com els videojocs transcendeixen l’àmbit estricte de l’acte de jugar, en tant que han esdevingut una indústria, un mitjà cultural i una proposta creativa a través de la qual podem comprendre més bé el present. Youtubers, MMORPG, Demo, AFK, NooB, Grinding... són termes que a força de like o retuit s’imposen en un vocabulari comú que naturalitzem i interioritzem. D’aquesta manera es crea un imaginari tecnosocial que s’estén cada dia més i que manté en el seu epicentre el videojoc. 

Dividida en sis sales, aquesta exposició dedica cada una a un àmbit en el qual l’ésser humà –conscientment o no– es relaciona amb el videojoc. Les obres que la componen destaquen pel paper central que ocupen com a fenomen cultural, estètic i artístic. El recorregut per les sales comença mostrant de quina manera avui dia certes mecàniques dels jocs universals perviuen en els videojocs. A partir d’aquesta idea, la mostra posa el focus en els mecanismes subjacents a la indústria i mostra el videojoc com a un producte que influeix sobre la nostra manera de treballar, consumir i estimar. Destaca també l’aproximació al videojoc com a material de creació artística i com a llenguatge de creació que desborda els gèneres i formats tradicionals.