A dalt: Hermen Anglada-Camarasa, Tempesta a la platja, c. 1930. Oli sobre tela. Aeroport de Palma. Colección ENAIRE de Arte Contemporáneo © Hermen Anglada-Camarasa, VEGAP, Balears, 2020
A baix: Joaquim Mir, La cala encantada, 1902. Oli sobre tela. Aeroport de Palma. Colección ENAIRE de Arte Contemporáneo
Hermen Anglada-Camarasa i Joaquim Mir a Mallorca
L’obra d’Hermen Anglada-Camarasa i Joaquim Mir, dos dels grans paisatgistes de la pintura catalana, conflueix en la seva admiració pel paisatge de Mallorca.
A la mostra es posa en diàleg La cala encantada, de Mir, i Tempesta a la platja, d’Anglada-Camarasa, un conjunt representatiu de la pintura que es va desenvolupar a l’illa durant la primera meitat del segle XX.
Hermen Anglada Camarasa, Després de la tempesta, 1914-1936. Oli sobre tela. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani
Hermen Anglada-Camarasa, Capvespre a la badia de Pollença, 1914-1936. Oli sobre tela.
Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani
Joaquim Mir, La cala encantada, 1902. Oli sobre tela. Aeroport de Palma. Colección ENAIRE de Arte Contemporáneo
Hermen Anglada-Camarasa, Tempesta a la platja, c. 1930. Oli sobre tela. Aeroport de Palma.
Colección ENAIRE de Arte Contemporáneo © Hermen Anglada-Camarasa, VEGAP, Mallorca, 2020
El descobriment de Mallorca va ser decisiu per a tots dos pintors: els va permetre trobar un llenguatge propi, modern i original, ple de llum, color, sensacions i formes que van donar vida a algunes de les seves millors creacions.
Joaquim Mir es va formar amb Lluís Graner i a l’Escola de Llotja de Barcelona i, des del 1893, es va integrar a l’anomenada Colla del Safrà. D’altra banda, Anglada-Camarasa, dos anys més gran, es va formar amb Modest Urgell i Tomás Moragas fent estades entre Vilanova i la Geltrú i Arbúcies. El 1894 va marxar cap a París, on va començar una estada de gran èxit i reconeixement internacional que va perdurar fins al començament de la Primera Guerra Mundial. Amb tot, Anglada-Camarasa també va fer diverses estades a Barcelona, ciutat on és probable que coincidissin tots dos pintors, especialment en algun dels cenacles del modernisme com la Sala Parés o Els Quatre Gats.
Mir va marxar cap a Mallorca al final del 1900. Aquesta estada, que va durar quatre anys, va transformar la seva manera d’entendre la pintura de paisatge. Anglada-Camarasa, d’altra banda, va arribar a l’illa al voltant del 1909, però no s’hi va instal·lar definitivament fins al 1914.
La mostra actual presenta una selecció de la col·lecció Anglada-Camarasa de la Fundació ”la Caixa” amb dues pintures importants de Mir i d’Anglada-Camarasa, respectivament: La cala encantada i Tempesta a la platja. Aquestes dues obres han estat cedides en préstec per la Col·lecció Enaire d’Art Contemporani, gràcies a un acord entre les dues institucions, per fer dialogar tots dos artistes i fer visibles, a CaixaForum, les dues col·leccions.
LA CALA ENCANTADA, DE MIR
La cala encantada és una de les obres més rellevants i imponents de Joaquim Mir i una de les pintures més representatives del llenguatge artístic modern i personal que es va desenvolupar a Mallorca. El 1902, mentre es construïa el Gran Hotel, ara seu de CaixaForum Palma, Mir i Santiago Rusiñol van rebre l’encàrrec de pintar set panells per a la sala menjador. El projecte de Mir es va concretar en tres pintures de gran format de les costes mallorquines: Posta de sol, La cala Sant Vicenç i La cala encantada. Aquesta última es va quedar a l’edifici fins al 1941, any en què l’hotel va tancar definitivament. Ara, l’obra es mostra de nou a l’antiga seu.
Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?
L'OBRA D'ANGLADA-CAMARASASorgida sota el paraigua del postimpressionisme, l’obra del pintor va despuntar a partir del 1900 per les escenes de vida nocturna parisenca, el carrer, els locals d’oci i els interiors amb llum elèctric. Poc després, fruit dels viatges que va fer per la Península, s’hi van afegir imatges del tipisme valencià i gitano com els grans olis València i El tango de la corona. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Anglada-Camarasa es va refugiar a Port de Pollença i, des de Mallorca, va desenvolupar un nou vessant creatiu, de paisatges lírics i colors brillants, com Vespre a la badia de Pollença, Després de la tempesta i, en especial, la pintura Tempesta a la platja.
Servei d'educadors/es
Dimecres i divendres, de 18 a 20 h; dissabtes, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h; i diumenges i festius, de 17 a 20 h, hi haurà un/a educador/a a la sala a la disposició del públic per a qualsevol dubte o comentari sobre l'exposició. Servei gratuït inclòs amb l'entrada. Més informació a recepció.