Gabriel Casas. Fotografia, informació, modernitat. 1929-1939
Per primera vegada, una gran mostra monogràfica dedicada a un dels fotògrafs espanyols més importants del període d’entreguerres: Gabriel Casas (Barcelona, 1892-1973).
Un repàs per més de 120 instantànies, fetes entre l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i el final de la Guerra Civil el 1939, que retraten l’efervescència política i social dels anys trenta a Espanya.
Visites comentades per a públic general, cada dimarts, a les 18 h, en castellà; cada dissabte, a les 18 h, en català
CASAS VA SER UN DELS PRIMERS FOTÒGRAFS NACIONALS A DENUNCIAR I DONAR VISIBILITAT A LES DESIGUALTATS SOCIALS ORIGINADES PER LA CRISI DEL 1929.
Connectat amb l'avantguarda artística europea, Gabriel Casas va aconseguir afegir un component psicològic a les seves fotografies més enllà de la simple estètica formal. Les seves fotografies van tenir una gran repercussió, i van il·lustrar revistes, anuncis, llibres i fins i tot cartells propagandístics. Tot i la incautació de gran part del seu material després de la Guerra Civil, s'han pogut conservar més de 20.000 de les seves imatges, que avui formen un patrimoni històric i cultural imprescindible.
L'exposició se centra en les fotografies de Casas fetes entre l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i el final de la Guerra Civil espanyola, moment en què la seva obra adquireix una gran maduresa. Aquest període de producció es presenta a la mostra sota quatre temàtiques: Registres, que n'explica la faceta com a fotoperiodista i la contribució a una nova manera d'informar pròpia del moment; Fotografia social, que inclou les imatges de les classes més desafavorides de la Barcelona de la dècada de 1930; Nova visió, que en mostra el vessant més avantguardista, i, per últim, Retrats, que exposa alguns dels retrats familiars d'estudi i també de celebritats per publicar en revistes.
Exposició coproduïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Arxiu Nacional d’Art de Catalunya
DEIXEBLE DE LA NOVA VISIÓ
Gabriel Casas va ser un dels primers fotògrafs espanyols a incorporar el llenguatge de la Nova Visió en la realització de les seves fotografies. Sobretot a partir del seu nomenament com a fotògraf oficial de l’Exposició Internacional del 1929, Casas va adoptar els recursos estètics que s’estaven defensant des dels cercles europeus de joves fotògrafs i teòrics, influïts per les noves idees produïdes en l’esfera de l’art d’avantguarda. Va començar a fer servir picats, contrapicats, sobreimpressions, descentraments de l’eix de simetria i fragmentacions, tot creant un llenguatge que es diferenciava molt de la producció d’altres fotògrafs del moment.
La Nova Visió concebia la fotografia com una pràctica autònoma, alliberada del model pictòric, amb les seves pròpies lleis tècniques, formals i òptiques. La fotografia no s’havia d’equiparar a la pintura, sinó allunyar-se’n al màxim possible. Els fotollibres i les revistes van ser els espais que van permetre la difusió d’aquesta nova fotografia i van contribuir a internacionalitzar-la. Casas també va participar en diversos dels primers projectes editorials espanyols en què va estar present el llenguatge de la Nova Visió.