L’utilitarisme pràctic i artesanal de l’ètica socràtica

Sòcrates va articular la seva ètica a l’entorn de la noció d’areté (‘virtut’), entesa com la destresa pràctica per fer les coses bé. Per a ell, la virtut no era un saber abstracte, sinó una habilitat aplicada: saber és fer el bé. D’aquesta manera extreia una conclusió “intel·lectualista”: qui coneix de debò el bé, el practica.

En aquesta sessió s’aborda la dimensió pràctica de l’ètica socràtica: la relació entre coneixement i acció, la formació moral a través de l’exercici quotidià i la idea d’una ètica “artesanal” que s’aprèn i es cultiva en la vida diària.

A càrrec Francesc Casadesús Bordoy, professor de Filosofia Grega de la UIB i president de la Secció Balear de la SEEC.