André Kertész (Andor Kertész), París a l'estiu, una tarda de tempesta, 1925. Gelatina de plata. Centre Pompidou, Paris, Musée national d’art moderne - Centre de création industrielle © Centre Pompidou, MNAM-CCI/Philippe Migeat/Dist.RMN-GP
Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema
El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del s. XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.
Aquesta exposició reuneix el treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la ciutat i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana.
![<p>Pilar Aymerich, <em>Primers transvestits que, emergent de la clandestinitat, s’enfrontaven amb la llei de "ganduls i malfactors" i a la de "perillositat social", al primer carnaval autoritzat després de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú el mes de febrer de 1972</em>. Gelatina de plata sobre paper baritat virada al seleni, positivada per l’autora als anys 90. Col·lecció personal de l’artista</p> - Càmera i ciutat - CaixaForum Palma](/o/adaptive-media/image/17152869/Preview-1000x0/gallery.png "<p>Pilar Aymerich, <em>Primers transvestits que, emergent de la clandestinitat, s’enfrontaven amb la llei de "ganduls i malfactors" i a la de "perillositat social", al primer carnaval autoritzat després de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú el mes de febrer de 1972</em>.&nbsp;Gelatina de plata sobre paper baritat virada al seleni, positivada per l’autora als anys 90.&nbsp;Col·lecció personal de l’artista</p> - Càmera i ciutat - CaixaForum Palma")
Marc Riboud, La noia amb la flor, 1967. Gelatina de plata. Centre Pompidou, Paris, Musée national d’art moderne -
Centre de création industrielle © Marc Riboud/Magnum Photos/Contacto
© Centre Pompidou, MNAM-CCI/Georges Meguerditchian/Dist. RMN-GP
Pilar Aymerich, Primers transvestits que, emergent de la clandestinitat, s’enfrontaven amb la llei de "ganduls i malfactors" i a la de "perillositat social", al primer carnaval autoritzat després de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú el mes de febrer de 1972. Gelatina de plata sobre paper baritat virada al seleni, positivada per l’autora als anys 90. Col·lecció personal de l’artista
Pérez de Rozas, Recollida de matalassos per als refugiats, 20 d'octubre de 1936. Gelatina de plata.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Ajuntament de Barcelona
Martí Llorens, Enderrocament final d'un edifici ferroviari a l'avinguda d'Icària, 6-8 (tríptic), 1989.
Gelatina de plata sobre paper baritat virada al seleni i tenyida amb te. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Yuri Albert, Y. F. Albert transmet tota la calor que desprèn el seu cos a la gent, 1978. Gelatina de plata. Centre Pompidou, Paris, Musée national d’art moderne - Centre de création industrielle © Yuri Albert
© Centre Pompidou, MNAM-CCI/Philippe Migeat/Dist.RMN-GP
Hannah Collins, Histories verídiques I, 1998. Fotografia cromogènica. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.
Arxiu fotogràfic Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid © Hannah Collins, VEGAP, Mallorca, 2019
Pérez de Rozas, Col·lecta per a les víctimes del feixisme, 23 d'agost de 1936. Gelatina de plata.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Ajuntament de Barcelona
Peter Emmanuel Goldman, Ciutat pestilent, 1965. Pel·lícula 16 mm. Centre Pompidou, Paris, Musée national d’art moderne -
Centre de création industrielle © Centre Pompidou, MNAM-CCI/Herve Veroneset/Dist.RMN-GP
EL CARRER, AQUEST ÀMBIT DE L’ESFERA PÚBLICA ON S’EXPOSEN RELACIONS SOCIALS, ECONÒMIQUES, POLÍTIQUES I CULTURALS, ÉS PER ALS FOTÒGRAFS I CINEASTES UN TEMA INESGOTABLE.
L’experiència de la gran ciutat forma part de les condicions essencials de la modernitat. Aquest naixement simultani va generar, al llarg del segle XX, un seguit de correspondències que van donar peu a un gènere específic en la història del mitjà fotogràfic: la fotografia de carrer. Les relacions entre fotografia i ciutat, malgrat això, són molt més complexes. Aquests relats parlen de l’eufòria de la metròpoli i de la soledat de la ciutat moderna, de la guerra i de la reconciliació, de la protesta i del canvi, també de l’autoafirmació als carrers. Les històries són molt variades, i abasten des del naixement i el creixement de la ciutat fins a la melancolia generada pel seu declivi, passant pel seu paper com a punt de trobada o per la vigilància exercida sobre els ciutadans en aquesta aldea global de la nostra era digital.
Aquesta exposició, a partir de col·leccions del Centre Pompidou en diàleg amb fotografies i material fílmic de col·leccions espanyoles, recorre la història de la relació fructífera entre la ciutat i la càmera. La mostra gira al voltant de diverses problemàtiques, visibles a través de la barreja de fotografies històriques, com la icònica sèrie “París de nit” de Brassaï, les estampes surrealistes de Cartier-Bresson, juntament amb obres contemporànies com els projectes de Philippe-Lorca diCorcia o Barbara Probst.
Exposició organitzada amb la col·laboració del Centre Pompidou
LÍMITS COMUNS
Què significa reflexionar sobre els canvis a l’espai urbà i l’àmbit públic quan les societats d’arreu del món acaben de buidar els carrer i confinar els ciutadans per salvar vides humanes? Com es pot presentar una exposició que proposa pensar la idea de ciutat, les seves estructures urbanes i la vida al carrer en un moment com el que travessem actualment? Aquests últims mesos, a causa de la crisi de la Covid-19, la vida urbana ha quedat profundament alterada i l’exposició se’n fa ressò.
Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?
Inaugurem “Càmera i ciutat. La vida urbana en la fotografia i el cinema” amb la incorporació d’un espai que recull noves reflexions d’alguns dels artistes inclosos a la mostra. Són gestos, veus i imatges que expandeixen els fils discursius que traça l’exposició a partir l’experiència recent viscuda a les nostres ciutats. Alguns han entrellaçat la seva reflexió sobre el moment actual amb relació a l’obra presentada a l’exposició i altres presenten treballs fets durant el període de confinament o que han estat creats específicament. La pluralitat de les propostes i la visió de conjunt conforma una caixa de ressonància que ens convida a sumar-nos a aquesta reflexió lliure per pensar en els límits que no són comuns.
Servei d'educadors
De dilluns a dissabte, d'11 a 14 i de 17 a 20 h, i diumenges i festius, d'11 a 14 h, hi haurà servei d'educadors gratuït a disposició del públic. Més informació a recepció.
