Apollo 11 Apollo 11 Apollo 11

Apollo 11

El 2019 es van complir 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna. Aquesta exposició commemora aquesta gran fita, un dels èxits més impactants de la humanitat. No te la perdis!

Aquell 21 de juliol de 1969, Armstrong va trepitjar la superfície lunar i va obrir la porta a la conquesta de l’espai. Vine a rememorar aquesta odissea i descobreix què ens espera en el futur espacial.

 

“LA TERRA ÉS EL BRESSOL DE LA HUMANITAT, PERÒ NO ES POT VIURE AL BRESSOL PER SEMPRE.”

KONSTANTÍN TSIOLKOVSKI

Va ser un viatge èpic, històric, inoblidable. Tots els adjectius es van quedar curts quan el 20 de juliol de 1969 el mòdul lunar Eagle de la missió Apollo 11, amb Neil Armstrong i Buzz Aldrin a bord, aterrava damunt la Lluna en un indret anomenat mar de la Tranquil·litat que va resultar ser un pedregar. Això va posar a prova l’extraordinària perícia d’Armstrong com a pilot, que va haver d’aterrar la nau en mode manual. Michael Collins es va quedar esperant al Columbia, el mòdul de comandament.

Unes hores més tard —des del centre de control els van obligar a descansar—, ja el dia 21, Armstrong primer i Aldrin després van sortir a trepitjar la superfície del satèl·lit. La empremta que això va deixar als ciutadans de la Terra va ser majúscula. L’ésser humà abandonava el bressol per emprendre el primer dels viatges tripulats cap a altres cossos celestes. Molts van pensar que allò era el començament de la colonització espacial, però no va ser així.

UN GRAN PAS PER A LA HUMANITAT

El 16 de juliol de 1969, a les 13.32 hores, a la base espacial de cap Canaveral, a Florida, el coet Saturn V va impulsar els dos mòduls de la missió Apollo 11, el Columbia i l’Eagle, i els astronautes que van afrontar l’enorme repte que se’ls havia encomanat: allunar, trepitjar la Lluna, fer-hi un seguit de tasques, mesuraments i experiments, recollir-ne mostres i tornar sans i estalvis a la Terra. Després de superar un aterratge molt complicat, Neil Armstrong va aterrar sobre el satèl·lit el dia 20. «Aquí Base de la Tranquil·litat. L’Eagle ha aterrat», va dir a les persones que, des de la Terra, seguien la missió des de tres estacions de seguiment diferents per assegurar-hi una contacte constant. Una era a Fresnedillas de la Oliva, a Madrid. Des d’allà va ser on primer es van sentir les paraules d’Armstrong. Les altres dues eren a Goldstone, Califòrnia, i Honeysuckle Creek, Austràlia.

Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?

Ja a la Lluna, Armstrong i Aldrin van voler baixar-hi de seguida, però tenien les constants vitals tan disparades que els van obligar a descansar unes hores. Quan per fi van procedir a sortir a l’exterior, van passar dues hores i mitja fent fotos, instal·lant-hi aparells de televisió i un sismògraf, recollint fins a 22 quilos de pedres lunars i, per descomptat, clavant la bandera dels Estats Units al duríssim terra selenita. Després, van tornar a l’Eagle, on van dormir unes hores abans de procedir a acostar-se al mòdul de comandament Columbia, amb Collins a bord, enganxar-s’hi i iniciar el viatge de tornada a la Terra. Després d’entrar a l’atmosfera terrestre, van amarar a l’oceà Pacífic. Missió complerta! Tot i que semblava que aquella gesta era l’inici d’una nova era espacial, la veritat és que no va ser així. Avui dia, 12 astronautes han repetit la gesta. Tots homes i nord-americans.