Homo Ludens. Videojocs per entendre el present
L’exposició ofereix una nova perspectiva del concepte de gamer mostrant un món videoludificat en què vida i joc convergeixen cada dia més.
Es presenten més de quaranta peces entre videojocs i obres d’art, en un entorn interactiu que converteix la mateixa exposició en una experiència de joc col·lectiva.
Jeehyung Lee - Carnegie Mellon University, Universidad de Stanford (California, Estats Units), EteRNA, 2010 © Jeehyung Lee
Mónica Rikic, La máquina que juega sola, 2021. Producció de la Fundació ”la Caixa” © Julieta Feroz
Hamilton Mestizo, Snake Unintelligent Agent – Colours, 2019. Pintura acrílica sobre fusta, components electrònics, pantalles de Nokia 5110, microcontroladors, sensor piezoelèctric i programació. Cortesia de l'artista
Elianora i Phibbs, Black Lives Matter en Fallout 4, 2020 ©Nexus Mods
“COM A FORMES D’ART POPULAR, ELS JOCS OFEREIXEN A QUALSEVOL PERSONA ELS MITJANS IMMEDIATS DE PARTICIPACIÓ EN LA VIDA PLENA D’UNA SOCIETAT, D’UNA MANERA QUE NO POT OFERIR CAP FEINA O ROL” (MARSHALL MCLUHAN, 1967).
“Homo ludens. Videojocs per entendre el present” parteix d'una visió antropològica del joc i entén els videojocs com la seva expressió contemporània més estesa. Posa en relleu com els videojocs transcendeixen l'àmbit estricte de l'acte de jugar, perquè són una indústria, un mitjà cultural i una proposta creativa a través de la qual podem comprendre millor el nostre present. Youtubers, MMORPG, Demo, AFK, NooB, Grinding... són termes que a cop de like o retuit s'imposen en una vocabulari comú que naturalitzem i interioritzem per crear, així, un imaginari tecnosocial que s'expandeix cada dia i que manté el videojoc a l'epicentre.
Dividida en sis sales, aquesta exposició dedica cada sala a un àmbit en què l'ésser humà –conscientment o no– es pot relacionar amb el videojoc. Les obres que la formen destaquen pel paper central que tenen com a fenomen cultural, estètic i artístic. El recorregut per les sales comença mostrant com certes mecàniques de joc universals perviuen en els videojocs. A partir d'aquesta idea, la mostra posa en relleu els mecanismes subjacents a la indústria i mostra el videojoc com un producte que influeix en la nostra manera de treballar, consumir i estimar. També destaca l'aproximació al videojoc com a material de creació artística i com a llenguatge de creació que desborda els gèneres i els formats tradicionals.
