Conferències i Debats
Qui som nosaltres a partir de la pandèmia? Com altera el virus la idea que tenim del nosaltres? Què fem amb la impotència davant la catàstrofe ecològica imminent? En quin sentit prenen força els conceptes de simbiosi, de l'entrellaçat i interdependent, i què fem quan se'ns nega el contacte? I, sobretot, podem pensar una comunitat que defugi la crisi civilitzatòria imminent?
En aquesta trobada, les filòsofes Catherine Malabou i Marina Garcés traçaran un recorregut pels reptes que ha plantejat la pandèmia de la Covid-19 en la idea de comunitat i valoraran les opcions que encara tenim, per pensar-nos en comú malgrat la crisi global.
"Potser necessitem un nou pronom que no sigui el nosaltres, que no inclogui les formes que no pertanyen a l'estrictament humà". C. M.
"Crec més en els aprenentatges concrets que en les lliçons morals. Els aprenentatges petits són els radicals, són els bàsics." M. G.
Cathrine Malabou és professora de Filosofia del Centre for Research in Modern European Philosophy, a la Universitat de Kingston (Regne Unit) i als departaments de Literatura Comparada i Estudis i Llengües Europees a la UC Irvine. Entre les seves últimes obres trobem Before Tomorrow: Epigenesis and Rationality, Morphing Intelligence. From IQ to IA i Le Plaisir effacé. Clitoris et pensée.
Marina Garcés és filòsofa i professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. És part de la direcció acadèmica del Programa d'Estudis Independents (PEI) del MACBA. Impulsora del projecte col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc, és autora, entre d'altres, dels llibres Un mundo común, Filosofia inacabada, Fora de classe, Ciutat Princesa, Nova il·lustració radical o, més recentment, Escola d'aprenents.
