Conferències i Debats
Amb 27 anys Beethoven va començar a patir els símptomes d'una sordesa que es desenvolupava molt de pressa. Els experts asseguren que amb 31 anys ja havia perdut el 60 % d'audició, per això, durant la tardor del 1802, com a fruit del convenciment de la incurabilitat de la malaltia, va escriure el conegut com a Testament de Heiligenstadt. En aquest text explica que l'únic que l'atura del suïcidi és el poder del seu art: “Em sembla impossible abandonar aquest món fins que no hagi expressat tot el que sento dins meu.” Aquesta carta, adreçada als seus germans, va romandre guardada en un calaix fins que va morir.
Van haver de passar quatre anys més perquè Beethoven revelés, finalment, el seu gran secret: el 1806, en l'esbós d'un dels seus quartets, va reconèixer de manera pública la seva sordesa. Aquell mateix any i en plena crisi vital, va escriure el seu Concert per a violí, op. 61, una obra imprescindible del repertori violinístic. Des del 1812 es va veure obligat a fer servir otòfons per escoltar les seves composicions i al cap de poc, amb 46 anys, ja no era capaç de sentir cap so, d'aquí venen els famosos quaderns de converses. Curiosament, el desencadenant de la seva discapacitat auditiva encara és un gran secret per a nosaltres.
A càrrec d'Eva Sandoval, informadora de Radio Clásica i divulgadora musical.
Eva Sandoval ens recomana gaudir de la versió de la violinista Patricia Kpatchinskaja i l'Orquestra dels Camps Elisis. Escolta-la aquí.
I com a recomanació especial, el Concert per a piano en re major sobre el Concert per a violí, op. 61, amb Daniel Barenboim i l'Orquestra de Cambra Anglesa. El pots escoltar aquí.
