Conferències i Debats
“M'estimo més un arbre que una persona”, acostumava a dir Beethoven. En els seus escrits, el compositor va expressar la seva gran passió per la natura, especialment pels boscos que envoltaven les ciutats de Bonn i Viena, on solia passejar sol. Assegurava sentir-se més comprès a prop d'arbredes i ocells que d'éssers humans, percepció que es va aguditzar a mesura que la seva sordesa es tornava més pronunciada.
Aquesta predilecció pel medi rural es va reflectir en el llenguatge i en l'estructura de la seva Simfonia n. 6 en fa major, op. 68, Pastoral, en la qual Beethoven va voler evocar els sentiments que li suscitava el paisatge, com també els efectes psicològics i poètics globals de les escenes pastorals. També trobem alguns estereotips bucòlics de la tradició musical que el compositor coneixia bé i que va fer servir de manera renovada. Però, més enllà de l'essència programàtica de la partitura, la Pastoral simbolitza la redempció o el consol que l'autor trobava en la natura.
A càrrec d'Eva Sandoval, informadora de Radio Clásica i divulgadora musical.
Eva Sandoval ens recomana gaudir de la versió de de l'Orquestra Revolucionària i Romàntica dirigida per John Eliot Gardiner. Escolta-la aquí.
I com a recomanació especial, la Sonata per a piano n. 15 en re major, op. 28, Pastoral interpretada per Glenn Gould. La pots escoltar aquí.
Crèdit de la imatge: De la col·lecció de l'Ira F. Brilliant Center for Beethoven Studies, San José State University.
