Conferències i Debats

Beethoven enamorat

Sonata per a piano n. 14 en do sostingut menor, op. 27, n. 2 "Clar de lluna"

Els testimonis de l'època ens transmeten que Beethoven sempre va estar enamorat, i que l'amor que vivia a cada moment acostumava a afectar-lo molt. Tot i que no es va casar mai ni va tenir cap relació formal, se li van conèixer molts idil·lis: Josephine Brunsvik, Therese Malfatti, Marie Bigot, Antonie Brentano o la seva jove alumna Giulietta Guicciardi, un dels grans amors de la seva vida, a qui va dedicar la Sonata per a piano n. 14 “Clar de lluna”.

“El meu àngel, el meu tot, el meu jo” són les paraules amb què el compositor va començar la seva missiva passional més famosa, que es va trobar entre els papers que va deixar en morir. És la coneguda com a Carta a l'estimada immortal. Tot i que el text no està datat, sembla que hi ha consens que va ser escrit el 1812, poc abans de la comentada trobada entre Goethe i Beethoven a Teplitz. Però, qui era la misteriosa dona que va aconseguir subjugar el geni de Bonn? Després de dos segles d'especulacions, encara no hem aconseguit trobar-hi una resposta definitiva.

A càrrec d'Eva Sandoval, informadora de Radio Clásica i divulgadora musical.


Eva Sandoval ens recomana gaudir de la versió de la pianista Maria João Pires. Escolta-la aquí.

I com a recomanació especial, el cicle de lieder An die ferne Geliebte (A l'estimada llunyana), op. 98, amb Mark Padmore (tenor) i Kristian Bezuidenhout (fortepiano). El pots escoltar aquí.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR