YWY, Visions. Pedro Neves Marques, en col·laboració amb Zahy Guajajara YWY, Visions. Pedro Neves Marques, en col·laboració amb Zahy Guajajara YWY, Visions. Pedro Neves Marques, en col·laboració amb Zahy Guajajara

YWY, Visions. Pedro Neves Marques, en col·laboració amb Zahy Guajajara

YWY, Visions presenta nous treballs de Pedro Neves Marques amb l’actriu i activista Zahy Guajajara, en la qual interpreta una androide indígena anomenada YWY.

L’exposició reuneix pel·lícules, entrevistes, intercanvis, imatges i altres elements conceptualitzats per altres autors al voltant del personatge, que contribueixen a expandir el seu món.

 

ELS PERSONATGES DE LA SAGA YWY HABITEN UN PAISATGE DOMINAT PER INDÚSTRIES EXTRACTIVES, COM ARA LA INDÚSTRIA PETROLÍFERA O EL MONOCULTIU, I PER L’ASCENS DEL FEIXISME.

El 2017 l'artista portuguès Pedro Neves Marques va crear un personatge, una androide indígena anomenada YWY, terme que significa 'terra' o 'territori' en l'idioma indígena tupí-guaraní.

Interpretada per l'actriu i activista brasilera Zahy Guajajara, YWY es converteix en una manera de pensar possibles imaginaris sobre el futur indígena, el gènere, la tecnologia i la ciència-ficció. Múltiples escenaris i històries, entre pel·lícules i instal·lacions, ens permeten endinsar-nos en una atmosfera futurista, tot i que familiar, amb Brasil com a teló de fons.


La figura principal, YWY, és un androide (definit com un robot amb forma humana), que no es pot reproduir i que s’alimenta d’energia o de la llum solar directament. Amb aquest exercici, Neves Marques permet projectar horitzons nous i diferents per a l’emergència climàtica o l’ètica de la ciència.

YWY permet crear un mon nou que qüestiona la visió lineal del progrés tecnològic i les fórmules binàries entre home i dona, humà i no humà, i amic i enemic.

En col·laboració amb el Centro de Arte Dos de Mayo Comunidad de Madrid

Centro de Arte Dos de Mayo - Comunidad de Madrid

ELS ROBOTS, LES PLANTES, LES GERMANES, DE ROSA LLEÓ

“Un altre dels conceptes principals de l’assaig fílmic és que “la colonització comença amb les plantes”, és a dir, amb la botànica i la seva classificació. D’aquí també es pot extrapolar la gestió de la reproducció humana, sobretot durant l’època colonial. Recordem que, fins a l’abolició del tràfic d’esclaus, s’esperava que les dones treballessin, fins i tot embarassades, de la mateixa manera que els homes en les plantacions perquè encara hi escassejava la mà d’obra.

Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?

Però quan se’n va abolir el tràfic i es va convertir en una mercaderia valuosa, va començar a interessar la reproducció com una “fàbrica” de mà d’obra barata. Malgrat això, les taxes de natalitat eren molt baixes. Moltes dones intentaven evitar els naixements si podien, encara que fos matant els fills, com a la novel·la seminal Beloved, de Toni Morrison. D’altra banda, com explica Federici, les esclaves alliberades de la plantació que tenien dret a plantar i vendre pel seu compte per a aprovisionament en van ser còmplices i van generar una xarxa col·lectiva de supervivència i lluita, i també una xarxa d’autosuficiència alimentària alternativa al mercat colonial. Els polinks a Jamaica, els quilombos al Brasil.”

YWY, Visions. Pedro Neves Marques, en col·laboració amb Zahy Guajajara

T'ha agradat aquest vídeo?

Comparteix-lo a xarxes!