“Creia que algun dia apareixeria algú que faria empal·lidir la més alta expressió del tempo, algú que hauria assolit la perfecció no a través d’un desenvolupament gradual, sinó de cop, com Minerva quan irromp amb el cap de Júpiter. I ha aparegut aquesta nova sang, el bressol de la qual han vetllat Gràcies i Herois. S’anomena Johannes Brahms.” El 1853 Schumann publicava aquest elogi a Brahms en l’article “Nous camins”, de la revista Neue Zeitschrift für Musik. La trobada entre en Robert i un desconegut Johannes de dinou anys va marcar els últims anys del nostre compositor i de Clara Wieck i els nens per sempre.

A càrrec d’Eva Sandoval, musicòloga i informadora de Radio Clásica (RNE).