La producció religiosa de Rubens forma un corpus amplíssim: un exemple de la concepció religiosa triomfant, allunyat del missatge combatiu i dogmàtic propi de la pintura del període de la Contrareforma. Aquest tipus de pintura, especialment la concebuda com a retaule, és contundent i llegible en la seva funció propagandística, encara que s’allunya del discurs militant d’èpoques anteriors. Paral·lelament, Rubens cultiva una altra modalitat narrativa més propera i, fins i tot, íntima, en forma d’una “sagrada conversa”. Aquest gènere pictòric, típicament italià, sempre està presidit per la Verge, però permet abordar metafòricament una part de la seva creació religiosa més devocional i diversa, on conviuen temes que comparteixen l’amabilitat de l’enfocament.

D’aquesta manera, Rubens explora una via interpretativa molt personal i d’una enorme bellesa, amb la qual s’allunya de la “disciplina” pròpia del moment en què transcorre la seva obra pictòrica.

A càrrec de:

Palma Martínez-Burgos, doctora en Història de l’Art per la UNED i professora a la Universitat de Castella-la Manxa. Les seves investigacions se centren en estudis de gènere, espiritualitat i cultura visual dels segles XVI i XVII, amb una atenció especial a la Reforma i la Contrareforma. Ha comissariat exposicions com “Erasme a Espanya” i “L’estela del miracle: l’enterrament del senyor d’Orgaz”.