Nit d'Egipte, amb Paula Bonet

“Em tapo boca i nas. Mig cloc els ulls. Esquivo el núvol de mosquits i la pols del camí. Fa tres dies que miro la pols, veient en les seves sienes i grisos, i en les formes canviants, les tres, les parques que filen el pas del temps. Observo els remolins que el vent alça del terra i estira en l’aire: els arrenca amb força del terra i velen tot el que troben al seu pas. Per això el meu quadern de Luxor està ple de veladures que deixen entreveure tombes, obeliscs, escultures de proporcions que desafien l’ésser humà i un hotel que sembla plantar cara al pas del temps sargint cobrellits i llençols. El quadern d’El Caire, tanmateix, està replet d’imatges molt més definides tot i l’abstracció a què m’aboca l’esplanada de les piràmides. Passo els fulls del quadern i veig rostres i rostres humans, tot homes, perquè són ells els qui normalment ocupen l’espai públic. Jo soc una dona i miro de fer el mateix amb el que em correspon. Per això fa temps que viatjo amb un diari de viatge a la mà: perquè, malgrat que la nostra forma de caminar (la de les dones) se sol vincular al fet de mostrar-se, jo sé que soc subjecte de la meva mirada. Estic avesada a fer aquest exercici. Al novembre del 2002 vaig decidir provar-lo amb un grup de dones. Us imagineu com de poderós pot arribar ser que vint-i-una dones caminéssim pel món sabent-nos mestresses i senyores de nosaltres mateixes?”. Així ho afirma Paula Bonet en aquest fragment titulat La vida y la muerte dándose la mano, del seu diari personal.
 
En la xerrada/performance que ens presenta l’artista, ens parlarà de la manera de caminar individualment i col·lectiva, farem un viatge pels indrets més increïbles d’El Caire i de Luxor, coneixerem l’experiència d’alguna de les seves companyes i pintarem en directe buscant retenir en la imatge tot allò que Egipte ens ofereix de la manera més sublim: la vida i la mort de bracet.