L’ús de la primera persona és la norma a la música popular contemporània. La gran majoria de cançons estan narrades per un jo que es dirigeix a un tu. I, més que a la literatura, tendim a identificar el narrador de la cançó amb la persona real que hi ha al darrere. No és casual, doncs, que les estrelles del pop recorrin cada vegada més a les lletres de caràcter autobiogràfic i confessional per construir una imatge d’autenticitat. Ara bé, què es diu quan es diu “jo”? (per citar el poeta Luis García Montero). Quines relacions s’estableixen entre l’intèrpret (o autor) d’una cançó i el narrador? Quin paper té la ficció quan un cantant explica una història?

Hans Laguna i Nacho Vegas intentaran donar resposta a aquestes preguntes, ajudats per la paraula parlada, llegida i cantada.

A càrrec de:

Hans Laguna, músic que ha publicat diversos àlbums en solitari. Produeix a altres artistes i treballa de manera estable amb Nacho Vegas. També és sociòleg, especialitzat en la crítica cultural d’icones pop, com demostra el seu exitós assaig sobre Julio Iglesias, del qual ha fet un pòdcast per a RTVE, a més dels seus articles en mitjans com elDiario.es, Ara o CTXT i la seva col·laboració a RAC1.

Nacho Vegas, cantautor i escriptor reconegut com una de les veus més respectades de la música independent en l’àmbit hispanoparlant. Va iniciar la seva trajectòria als anys noranta i es va convertir en una figura clau del moviment Xixón Sound. En solitari, ha publicat àlbums de referència com Actos inexplicables (2001), Resituación (2014) i Mundos inmóviles derrumbándose (2022), caracteritzats per una forta càrrega introspectiva i crítica social. Paral·lelament, ha desenvolupat una carrera literària amb llibres com Política de hechos consumados (2004) i Reanudación de las hostilidades (2017). Actualment, el seu treball continua deixant una empremta fonamental en la música i la cultura contemporànies.