Mons possibles

Si el poder dels relats resideix en la seva capacitat de generar mons, com diu Fabrizio Terranova, importa molt com expliquem el món en el qual vivim. La dificultat que tenim d’imaginar alternatives als models heretats és còmplice de la falta d’acció amb la qual ens acostumem a enfrontar a la crisi climàtica. La imaginació, amb què poder pensar altres mons, futurs, no ha de ser només una via d’escapament, sinó una manera de generar noves realitats possibles en el present. L’art no tan sols té la capacitat de descriure el món, sinó, també, d’inventar-lo.

Helen Torres és sociòloga, educadora i traductora. Treballa des de perspectives feministes i anticolonials en l’articulació entre el llenguatge, l’art i les polítiques. Ha publicat la novel·la Autopsia de una langosta (Melusina, 2010) i Relatos marranos (Pol·len, 2015). Està especialitzada en el treball de Donna J. Haraway i ha desenvolupat narratives sonores geolocalitzades i passejos literaris. També col·labora amb museus i centres d’art en l’àrea de mediació i pensament.

Paula Bruna és doctora en Belles Arts i llicenciada i màster en Ciències Ambientals. Com a ambientòloga i artista, investiga les relacions entre les societats humanes i el seu entorn ecològic des de perspectives no humanes, utilitzant una combinació de fets científics, ficció especulativa i pràctiques artístiques.