


Max Beckmann. Leipzig, 1884 – Nova York, 1950
D’esperit independent i solitari, Max Beckmann va aconseguir desenvolupar un llenguatge completament personal, allunyat de qualsevol de les tendències dels seus contemporanis.
Aquesta exposició monogràfica s’endinsa en l’obra de l’artista alemany construïda sobre un realisme ple de ressonàncies simbòliques, testimoni vigorós de la convulsa societat del seu temps.
A ESPANYA HI HA HAGUT FINS ARA POQUES OCASIONS DE VEURE LA PINTURA DE BECKMANN DE MANERA MONOGRÀFICA I APROFUNDINT EN ELS SEUS ASPECTES PRINCIPALS
Feta en col·laboració amb el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, la mostra planteja un recorregut temàtic per l'obra de Max Beckmann (Leipzig, 1884 – Nova York, 1950) dividit en dues seccions. La primera cobreix l'etapa a Alemanya des dels anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, quan va començar a ser conegut, fins a l'ascens del feixisme a la dècada de 1930, quan és expulsat de l'escola d'art de Frankfurt i li impedeixen exposar les seves obres.
La segona part se centra en els anys a Amsterdam i els Estats Units, i s'estructura al voltant de quatre metàfores relacionades amb l'exili com una condició existencial de l'home modern: Màscares, sobre la pèrdua d'identitat de l'exiliat; Babilònia elèctrica, sobre la ciutat moderna; El llarg adeu, sobre l'exili i mort, i El mar, com a metàfora de l'infinit i la nostàlgia.
ACTIVITATS AL VOLTANT DE L'EXPOSICIÓ