La ciutat com a encreuament

La ciutat és alhora construcció, experiència vital i representació, resultat d'un esforç col·lectiu en el qual l'arquitecte n'és tan sols una peça més. On comença i acaba la ciutat? Com es relacionen la seva forma i el seu imaginari amb les possibilitats que obre per a la convivència? Per a Marta Llorente, “pensar la ciutat és pensar el camp extens dels projectes humans de convivència, el seu entorn de formes construïdes, la seva arquitectura, els seus símbols, el torrent de la seva activitat transformada al llarg dels mil·lennis d'experiència, les diferents formes de les seves representacions”.

A càrrec de Marta Llorente Díaz, doctora en Arquitectura i professora titular del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació a l'ETSAB-UPC. Dirigeix el grup d'investigació Arquitectura, Ciutat i Cultura. Una Perspectiva Antropològica de l'Espai Construït i Habitat (UPC) i és autora de La ciudad: huellas en el espacio habitado (Acantilado, 2015).