L'edifici
CaixaForum Barcelona està ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch, un dels exemples més destacats de l’arquitectura modernista industrial catalana de començament del segle xx.
Descobreix la història i els secrets que amaga aquest bell edifici del 1912, declarat monument històric artístic d’interès nacional el 1976.
En primer terme: Lucio Fontana, Ambiente spaziale Num. 51-A1 (Ambient Espacial Núm. 51-A1), 1951. Estructura de neó. © Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”
A l'esquerra: Sol LeWitt, Splat. Wall Drawing #1011 (Plaf. Pintura Mural #1.011). 2011. Pintura acrílica sobre paret. © Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”
Mosaic de Lluís Bru
El conjunt DE LA COBERTA DE LES NAUS, AMB UN SISTEMA DE VOLTA catalana SOSTINGUDA PER JÀSSERES I PILARS DE FERRO, I ELS ELEMENTS ORNAMENTALS DE FERRO FORJAT I ALTRES MATERIALS COM ARA EL TRENCADÍS, LA vidrierIa, la cerÀmica I L’escultura DE pedra, creEn un INDRET EMBLEMÀTIC AMB IDENTITAT PRÒPIA.
La història d’aquest edifici, construït el 1912 per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, va ser d’allò més atzarosa. La fàbrica tèxtil, que va encarregar l’industrial Casimir Casaramona, es va construir amb una gran senzillesa, maó vist i ferros forjats del taller de Can Ballarín. No obstant això, la fàbrica Casaramona va tancar només set anys després de la inauguració, atès que va fer fallida després de la vaga de 1919. Més endavant, va servir de magatzem durant l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929 i, a partir de 1940, es va habilitar com a cavallerisses i zona de parc mòbil de la Policia Nacional. L’any 1963 la Fundació ”la Caixa” va adquirir l’edifici i va encarregar-ne la reforma per transformar-lo en centre cultural.
Una de les dues torres de la fàbrica Casaramona que s’ubica al carrer de Mèxic conté el mosaic modernista de Lluís Bru i Salelles (Ondara, 1868 – Barcelona, 1952). Aquesta peça, de tessel·les de ceràmica esmaltada i emmarcada amb maons i elements de forja, mostra un drac sobre un fons de tons verds, blaus i grocs.
Les tasques de recuperació i rehabilitació van ser dutes a terme pels destacats arquitectes Roberto Luna, autor principal del projecte; Robert Brufau, responsable d’estructures; Javier Asarta, responsable de restauració, i Arata Isozaki, artífex de la nova plaça i de l’accés principal. L’edifici es va inaugurar com a CaixaForum Barcelona el 2002.
Entrem al centre a través de dos arbres d’acer i vidre de grans proporcions que ens porten a la plaça d’accés inspirada en el pavelló alemany de Mies van der Rohe. Isozaki, guardonat l’any 2019 amb el premi Pritzker, va saber resoldre de manera magistral el descens per entrar al vestíbul i el va dotar alhora de lluminositat i en diàleg perfecte amb el patrimoni modernista de l’antiga fàbrica tèxtil.
UN BOSC VERTICAL, AMB ARBRES EN SUSPENSIÓ
El bosc vertical, instal·lat a l’entrada de CaixaForum Barcelona (a l’antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia), té una desena d’arbres de grans dimensions i més de 19.000 plantes de 100 espècies diferents. Tot plegat permet allotjar-hi el refugi d’ocells i animals pol·linitzadors. Els eixos conceptuals sobre els quals s’ha projectat el bosc són la biodiversitat, i per fer-ho es barregen plantes autòctones amb d’altres d’adaptades al nostre clima, i la sostenibilitat, amb la qual cosa es busca la màxima eficiència en el consum d’aigua.
Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?
Natura i art esdevenen elements indestriables en aquest bosc vertical. Una escenografia, de 535 m2 de llarg, amb jardineres suspeses que reprodueixen el sòl amb les arrels. Això permet mostrar i explicar la part dels arbres que normalment no és visible.
CAIXAFORUM I L’ART
En la visita al centre hi trobem també les obres permanents de tres artistes clau de la segona meitat del segle XX que formen part de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”: l’estructura de neó de Lucio Fontana (1899-1968); Ambient espacial núm. 51-A1, feta per a la Triennal de Milà l’any 1951; el mural concebut el 2001 específicament per a aquest
espai per l’artista conceptual i minimalista Sol LeWitt (1928-2007), Splat, i la instal·lació de Joseph Beuys (1921-1986), Schmerzraum, que simbolitza el dolor que comporta el coneixement.
Des del seu començament, CaixaForum s’ha erigit com l’estendard cultural de la Fundació ”la Caixa” i s’ha posicionat com un dels referents pel que fa a l’accés i la difusió de la cultura.
La decidida aposta de la institució per la divulgació del coneixement, la cultura i la ciència com a agents de millora social es transmet en un estil de projecte reconeixible i assimilat pel públic. Cada un dels centres CaixaForum repartits per tot el territori espanyol ha estat concebut d’acord amb aquesta identitat de projecte i cadascun es caracteritza per una arquitectura i una personalitat diferenciadores, personalitat amb què es manté un important vincle amb els ciutadans.
