L'edifici L'edifici L'edifici

L'edifici

CaixaForum Barcelona està ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch, un dels exemples més destacats de l’arquitectura modernista industrial catalana de començament del segle xx.

Descobreix la història i els secrets que amaga aquest bell edifici del 1912, declarat monument històric artístic d’interès nacional el 1976. 

ENTRADA GRATUÏTA

 

El conjunt DE LA COBERTA DE LES NAUS, AMB UN SISTEMA DE VOLTA catalana SOSTINGUDA PER JÀSSERES I PILARS DE FERRO, I ELS ELEMENTS ORNAMENTALS DE FERRO FORJAT I ALTRES MATERIALS COM ARA EL TRENCADÍS, LA vidrierIa, la cerÀmica I L’escultura DE pedra, creEn un INDRET EMBLEMÀTIC AMB IDENTITAT PRÒPIA. 

La història d’aquest edifici, construït el 1912 per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, va ser molt atzarosa. La fàbrica tèxtil, encarregada per l’industrial Casimir Casaramona, es va construir amb molta senzillesa, maó vist i ferros forjats del taller de Can Ballarín. Així i tot, la fàbrica Casaramona va tancar les portes tan sols set anys després d’inaugurar-se, ja que va fer fallida després de la vaga del 1919. Més endavant, va servir de magatzem durant l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929 i, a partir del 1940, es va habilitar com a cavallerissa i zona de parc mòbil de la Policia Nacional. El 1963 ”la Caixa” va adquirir l’edifici i en va encarregar la reforma per convertir-lo en centre cultural.

Els treballs de recuperació i rehabilitació els van fer els destacats arquitectes Roberto Luna, autor principal del projecte; Robert Brufau, responsable d’estructures; Javier Asarta, responsable de restauració, i Arata Isozaki, artífex del nou pati i l’accés principal. L’edifici es va inaugurar com a CaixaForum Barcelona el 2002.

Entrem al centre a través de dos arbres d’acer i vidre de grans proporcions que ens porten al pati d’accés, el pati Anglès, inspirat en el pavelló alemany de Mies van der Rohe. Isozaki, guardonat el 2019 amb el premi Pritzker, va saber resoldre de manera magistral el descens per entrar al vestíbul, i el va dotar alhora de lluminositat i en un diàleg perfecte amb el patrimoni modernista de l’antiga fàbrica tèxtil.

RESTAURACIÓ DEL MOSAIC DE LLUÍS BRU

Una de les dues torres de la fàbrica Casaramona que s’ubiquen al carrer de Mèxic conté el mosaic modernista de Lluís Bru i Salelles (Ondara, 1868 – Barcelona, 1952). Aquesta peça, de tessel·les de ceràmica esmaltada i emmarcada amb maons i elements de forja, mostra un drac sobre un fons de tons verds, blaus i grocs. Recentment, s’ha sotmès a un procés de restauració i conservació en què s’han reparat els desperfectes que mostrava. L’obra no presentava problemes greus d’estructura, però sí una capa de brutícia generalitzada i problemes de fixació en l’esmalt d’algunes de les tessel·les.

Per dur a terme la restauració, s’ha fixat com a objectiu preservar-ne tots els elements originals i reproduir les peces que havien perdut el color

Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?

mitjançant una reintegració pictòrica. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix recuperar l’aspecte original del mosaic, però se’n poden arribar a diferenciar els elements originals dels restaurats si s’analitza detalladament. La documentació històrica i les causes de la degradació han estat importants a l’hora d’entendre l’obra i garantir-ne la màxima conservació amb tractaments poc intervencionistes que mantenen l’estabilitat dels materials emprats en la restauració i els originals. Després d’un estudi previ de l’obra, fet amb fotografies i models 3D, s’han pogut identificar els elements degradats per sotmetre’ls a diversos mètodes de neteja. Finalment, s’ha aplicat una abrevada per segellar zones perimetrals i evitar l’acumulació de brutícia.

CAIXAFORUM I L’ART

En la visita al centre també trobem les obres permanents de tres artistes clau de la segona meitat del segle xx i que formen part de la Col·lecció d'Art Contemporani Fundació ”la Caixa”: l’estructura de neó de Lucio Fontana (1899-1968), Ambient espacial núm. 51-A1, elaborada per a la Triennal de Milà el 1951; el mural concebut el 2001 específicament per a aquest

espai per l’artista conceptual i minimalista Sol LeWitt (1928-2007), Splat, i la instal·lació de Joseph Beuys (1921-1986) Schmerzraum, que simbolitza el dolor que comporta el coneixement.
 

Des del començament, CaixaForum s’ha erigit com l’estendard cultural de la Fundació ”la Caixa” i s’ha posicionat com un dels referents de l’accés i la difusió de la cultura. L’aposta decidida de la institució per la divulgació del coneixement,

la cultura i la ciència com a agents de millora social es transmet en un estil de projecte recognoscible i assimilat pel públic. Cadascun dels centres CaixaForum repartits per tot el territori espanyol s’han concebut d’acord amb aquesta identitat de projecte, i cadascun es caracteritza per una arquitectura i una personalitat diferenciadores i amb un vincle important vers els ciutadans.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...