Faraó, guerra i diplomàcia

Un dels deures del faraó era la supressió del caos, isfet, i la imposició i la cura de l'ordre o maat. De cara a l'exterior, el monarca, a més de mantenir les fronteres del territori heretat, s'havia d'esforçar per expandir el seu regne, fos a través de relacions diplomàtiques i comercials o per mitjans violents, com la guerra i el saqueig.

Al final, el més important era la capacitat del monarca d'engrossir les arques, sense importar el mitjà utilitzat per aconseguir-ho. Les arts plàstiques, principalment els relleus esculpits a les parets exteriors dels temples, immortalitzen la capacitat del monarca com a gran proveïdor d'Egipte.

A càrrec de José Manuel Galán, investigador de l'Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i el Pròxim Orient (ILC) i impulsor del projecte Djehuty.