Conversa amb Éric Sadin i Jorge Carrión

En un present en què els sistemes d’IA assumeixen cada vegada més l’administració del curs del món i, a més, produeixen símbols, relats i imaginaris, s’imposa una pregunta filosòfica, existencial i civilitzatòria vertiginosa: quin serà, exactament, el nostre paper a la Terra?

Per mirar de respondre aquesta gran qüestió, el filòsof Éric Sadin ha preparat una intervenció en la qual analitzarà tres grans conseqüències de la generalització de les IA generatives: la naturalesa del llenguatge produït per aquests sistemes, la instauració d’un nou règim de la imatge que ens submergeix en una indistinció generalitzada i, per últim, l’impacte sobre el món del treball —especialment en el sector terciari—, cridat a experimentar un huracà devastador.

Sadin és un dels pensadors principals de les tecnologies digitals: de les seves característiques, de les seves dinàmiques econòmiques i del seu impacte social, polític i civilitzatori. Al centre, després d’una primera intervenció d’uns vint minuts, mantindrà una conversa amb Jorge Carrión, escriptor i crític cultural de referència en matèria de l’impacte cultural de les noves tecnologies.

A càrrec de:

Éric Sadin, un dels pensadors principals de les tecnologies digitals, de les seves característiques, de les seves dinàmiques econòmiques i del seu impacte social, polític i civilitzatori. És autor de deu llibres teòrics dedicats a aquestes qüestions decisives del nostre temps. El seu últim llibre és Le Désert de nous-mêmes. Le tournant intellectuel et créatif de l’intelligence artificielle. Escriu regularment tribunes a Le Monde, Libération, Le Figaro, El País, Página/12, Corriere della Sera i Die Zeit. El 2025 El País el va assenyalar com un dels “deu pensadors de la tecnologia més importants del món”, i s’ha convertit en una figura intel·lectual de referència a l’Amèrica Llatina.

Jorge Carrión, escriptor i crític cultural. Doctor en Humanitats, dirigeix el màster en Creació Literària de la UPF-BSM. En l’àmbit de la cultura digital, ha publicat els assaigs Teleshakespeare (Galaxia Gutenberg) i Lo viral (Galaxia Gutenberg), com també el llibre col·lectiu Los campos electromagnéticos. Teorías y prácticas de la escritura artificial, amb Taller Estampa i GPT (Caja Negra), i el pòdcast Solaris (Premi Ondas). La seva novel·la Membrana (Galaxia Gutenberg) ha estat adaptada per Artefacto Fílmico amb eines d’IA.