© Ariadna Arnés
En caiguda lliure
“En caiguda lliure” és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de la caiguda.
Comissariada per João Laia, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de comissariat i fa servir l’art com a fòrum des d’on es proposen noves formes de llegir i interactuar amb el món.
Andreas Gursky, Tebes, Oest, 1993. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. © Andreas Gursky, VEGAP, Barcelona, 2019
Pedro Barateiro, The Audience, 2010. Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. © Pedro Barateiro
The Otolith Group, The Radiant, 2012. Col·lecció MACBA, Fundació MACBA. Productors executius @ The Otolith Group
Iman Issa, Material for a Sculpture Commemorating an Economist whose Name Now Marks the Street and Squares He Onces Frequented, 2011. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA © Iman Issa. Fotografía: Rafael Vargas:
Obres de: Àngels Ribé, Eduard Escoffet, Dara Birnbaum i Dan Graham, Runa Islam, Rosemarie Trockel, Andreas Gursky, Iman Issa, The Otolith Group, Georg Baselitz, June Crespo i Pedro Barateiro
L'exposició "En caiguda lliure" fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme. El projecte empra el concepte com a eina estructuradora, integrant diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa. La proposta se centra en obres creades des de 1969 fins a l’actualitat i recorre a l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 i la consegüent desmaterialització de l’economia com a esdeveniment decisiu del període contemporani. Prenent com a punt de partida aquest esdeveniment central per a la financerització de les nostres societats (entès com a motor dels diferents processos de dissolució en curs), "En caiguda lliure" s’aproxima al moment actual contextualitzant dinàmiques subjectives en el si d’extensos moviments socials.
L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present i que constitueixen un mapa polifònic de la condició actual. S’hi materialitza una àmplia constel·lació que investiga els perfils, en un altre moment estables, de la realitat, s’hi descriu el moment present en la seva amplitud macro i micro, observant les transformacions en curs en les àrees de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. D’aquesta manera, "En caiguda lliure" utilitza el terreny de l’art com un fòrum en què es proposen diferents maneres de llegir i interactuar amb el món, amb la qual cosa demostra, en aquest procés, la seva pertinença a un camp social en constant evolució i proposa una immersió productiva en l’ara. Malgrat aquest context de dissolució assenyalada, el projecte no proposa una apatia paralitzadora o nihilista, sinó, contràriament, una potencialitat, una obertura al futur.
L’exposició té com a objecte clau Laberint, d’Àngels Ribé. La forma en espiral de l’obra materialitza la posició de precipici i la relació rizomàtica entre els temes que s’aborden. Eduard Escoffet dissenya una estructura fluida en l’espaitemps expositiu en apropiar-se de l’audioguia com a plataforma de creació artística i subvertir-ne les potencialitats discursives. D’una manera semblant, tot i que limitada en l’espai, el vídeo Local TV News Analysis de Dara Birnbaum i Dan Graham contamina l’espai amb unes anàlisis sobre la retòrica dels informatius televisius. La pel·lícula en 16 mm de Runa Islam és una al·lucinació mirall que rep el visitant en l’univers de l’exposició representant i estimulant emocions de malestar psicològic. A través de la repetició, la peça de Rosemarie Trockel agrupa dues imatges narratives que assenyalen dues posicions antagòniques històricament imposades a la dona: mestressa de casa i objecte de desig sexual.
Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?
Hong Kong Shanghai Bank, d’Andreas Gursky, també formula una anàlisi de l’estructura socioeconòmica en la qual vivim en retratar l’edifici de nit i, a partir d’un punt de vista a mitjana altura, la imatge es transforma en un document del règim de representació arquitectònica i visual produït pel model financer especulatiu. La vitrina d’Iman Issa continua aquesta reflexió sobre el caràcter abstracte de les societats contemporànies, dialogant tant amb l’anàlisi de gènere de Trockel com amb l’articulació de Gursky. El vídeo The Radiant, de The Otolith Group, pren com a punt de partida el desastre de Fukushima i forma una xarxa global de relacions que mostren la interdependència entre ecologia i economia, explorant i identificant diferents possibilitats de representació de la radioactivitat i analitzant-ne els ecos polítics. D’altra banda, l’artista Georg Baselitz aborda la condició humana múltiple de dona, mare i negra. En diàleg amb les imatges de Baselitz i Gursky, les escultures de June Crespo amplien l’anàlisi material de la condició femenina en el context digital. S’acomiada dels visitants una instal·lació de Pedro Barateiro constituïda per una sèrie d’escultures que al·ludeixen a diferents tipus de producció i recepció del discurs a l’espai públic i a la fragmentació en curs d’aquesta plataforma de debat.
Ones gravitacionals
Eduard Escoffet ha creat diferents peces sonores i textos que a través del dispositiu de la audioguía amplien les ones d'expansió de l'exposició i creen nous espais mentals a través de l'escolta.
