Els edificis que hem estat

L’escola és el nostre primer lloc de socialització i aprenentatge. El nostre pas per l’escola configura, en gran manera, la nostra forma de ser i d’habitar el món. “Els edificis que hem estat” proposa explorar aquesta experiència a partir d’una dimensió arquitectònica i emocional.

Quin és el primer record que tens de la teva escola? Està vinculat a la seva arquitectura? Els espais que habitem ens transformen: influeixen en el nostre estat emotiu, mental i físic, i ens deixen una empremta duradora a la memòria. Així i tot, amb el pas dels anys i quan deixem de freqüentar-los, evocar-los pot ser difícil.

“Els edificis que hem estat” és un taller adreçat a gent gran que reivindica els seus records i experiències a l’entorn de l’escola. Per mitjà de la memòria compartida i la creació plàstica, els participants podran rememorar l’escola de la seva infància i reflexionar sobre la importància de l’arquitectura en la configuració de les nostres experiències i en les nostres vides.

Al llarg de quatre sessions, dos grups de persones de més de seixanta anys es reuniran setmanalment acompanyats d’una educadora. Durant la primera part de cada trobada, rememoraran plegats l’edifici de l’escola, la seva relació amb la ciutat, amb l’aula i amb els espais de joc, com també els seus rituals i la manera en què ho van viure. A la segona, s’asseuran al voltant d’unes taules i faran servir la creació plàstica i diversos processos manuals per activar el record de situacions, sensacions i gestualitats pròpies de l’escola i el seu entorn. El resultat serà una gran maqueta col·lectiva que es mostrarà en una cinquena sessió de celebració amb tots els participants.

Taller comissariat per:

L’Ufficio Design, equip creatiu integrat per Enzo Vignolo, arquitecte especialitzat en espacialitat sana i sostenibilitat, i Montse Morilla, performer i dissenyadora especialitzada en disseny des del cos i teràpia del moviment. Tots dos són professora a Elisava i LCI Barcelona i desenvolupen un treball que vincula l’arquitectura, el disseny i les arts escèniques i plàstiques en la creació d’entorns sensorials.

Amb l’assessorament de:

Elena Fernández Gamarra, llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i màster en Gerontologia Clínica per la Universitat del Sud de Califòrnia. És especialista en la cura dels qui cuiden i el desenvolupament organitzatiu amb mirada psicosocial, com també membre de l’equip de la direcció científica del programa “Sempre acompanyats”, de la Fundació ”la Caixa”.

En el marc de:

Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura