Berlanga, Azcona i les circumstàncies

Luis García-Berlanga i l’escriptor i guionista logronyès Rafael Azcona van formar, entre el final dels anys cinquanta i el dels vuitanta, un tàndem creatiu prolongat i fecund que es va materialitzar en una filmografia en comú. Obres mestres com ara Plácido (1961), El verdugo (1963), Vivan los novios (1970), Tamaño natural (1974), La escopeta nacional (1978), La vaquilla (1985) i sis títols més, un inventari que s’ampliaria si hi suméssim els nombrosos guions que mai no es van rodar per raons de producció o de censura, i que superen en quantitat els que van arribar a les pantalles.

Azcona es referia sempre a “les circumstàncies berlanguianes” en referència al món de personatges i situacions que Berlanga volia mostrar a les seves pel·lícules, i a la manera de fer-ho. A les pel·lícules que van idear i escriure junts, s’hi van sumar les circumstàncies i les experiències de tots dos, i les de la indústria i el país que hi van representar.

En aquest col·loqui sobre la seva relació professional i personal, a través dels testimonis i el coneixement de la seva persona i obra, es tractaran els orígens de la seva col·laboració, les seves etapes i desenvolupament posterior, les seves complicitats i diferències, la seva conversa contínua, la seva òptica sobre la condició humana, la seva manera de treballar, les aportacions mútues, les amistats compartides, els guions inèdits, el final de la seva col·laboració i el teló de fons de l’Espanya que van viure i reflectir.

A càrrec de:

José Luis García-Berlanga, fill del director i, també, productor i realitzador.

Sol Carnicero, cap de producció a la Trilogía nacional o La vaquilla, i comissària de l’exposició “Interior Berlanga”.

Bernardo Sánchez, escriptor i dramaturg, adaptador d’El verdugo al teatre i comissari de l’exposició “Interior Berlanga”.