Assurbanipal o la fi del món mesopotàmic

Estudiem el passat per entendre’ns. Busquem les raons, les obertures i les limitacions de la visió que tenim del món en figures i obres de la Grècia antiga, la Roma imperial, la Bíblia o l’Alcorà. Els mites bíblics, com el de la torre de Babel, ens introdueixen a l’Àsia occidental antiga, les cultures de la qual van influir de manera decisiva en l’imaginari de Grècia i Roma.

Assíria va ser l’últim gran imperi mesopotàmic abans de l’arribada dels perses i Assurbanipal en va ser l’últim gran emperador. La seva obra arquitectònica i la seva defensa del llegat literari dels imperis i els regnes que el van precedir han perdurat, malgrat les destruccions causades pel temps i les guerres, i malgrat la fragilitat de la tova, que es desfà com la neu sota el sol quan les restes surten a la llum. Aquest llegat ha influït en l’art occidental.

Què en queda, de la seva visió del món? Com s’ha assumit i interpretat la cultura assíria després del seu “descobriment” per part d’Occident a la primera meitat del segle XIX? A aquests dubtes, preguntes i inquietuds mira de respondre el cicle d’activitats culturals sobre Assurbanipal i el seu temps, sempre a partir d’una mirada marcada pel nostre present i per la cerca, en el passat, del temps perdut.

Cicle d’activitats comissariat juntament amb Pedro Azara, arquitecte, assagista i professor espanyol especialitzat en la relació entre arquitectura, art, pensament i cultures antigues, especialment les del món clàssic i les de l’Àsia occidental antiga. És catedràtic a l’ETSAB (UPC, Barcelona), on ha desenvolupat una àmplia tasca docent i investigadora.