Art i cinema. 120 anys d’intercanvis
Què tenia d’impressionista el cinema primitiu dels germans Lumière? Què va veure el surrealisme de Bretón, Dalí o Buñuel en el setè art? Quina va ser la contribució cubista al cel·luloide? I la de l’art pop?
“Art i cinema. 120 anys d’intercanvis” explora el deute del cinema amb la resta de les arts i, inversament, la inspiració que el cinema ha suposat per a totes les arts visuals.
“REPRENENT UNA DE LES METÀFORES DE JEAN-LUC GODARD, AQUESTA EXPOSICIÓ ÉS EL REFLEX D’UN PARTIT DE TENNIS ENTRE LES ARTS I EL CINEMA EN QUÈ ENS ACABEM PREGUNTANT QUI SERVEIX I QUI RESPON.” FREDERIC BONNAUD, DIRECTOR DE LA CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE
El cinema i la resta de les disciplines artístiques, sobretot la pintura, han estat fonts d'inspiració recíproca els últims 120 anys. Des del cinema primitiu del final del segle XIX fins a les mostres de videocreació d'artistes contemporanis, hi ha hagut un flux incessant d'idees, tècniques, visions, moviments i contacte entre artistes i cineastes.
Aquest intercanvi constant entre artistes i cineastes ha estat beneficiós en tots dos sentits. Si, en un començament, la pintura impressionista va inspirar els primers cineastes, més tard el cinema va ser un gran impulsor de les avantguardes artístiques del segle XX. D'altra banda, el qüestionament de la narrativa cinematogràfica que va plantejar la nouvelle vague durant els anys seixanta va tornar la mirada cap a la pintura moderna i l'art conceptual. Els últims trenta anys, hem vist com el cinema ha continuat estructurant narrativament i estèticament les instal·lacions artístiques que utilitzen imatge en moviment.
Aquesta exposició planteja, d'una banda, una història del cinema i de l'art del segle XX, amb una atenció especial als moviments d'avantguarda, i de l'altra, una història de les relacions canviants entre aquestes dues disciplines. Articulada cronològicament, però amb trobades anacròniques, la mostra aplega quadres, dibuixos, escultures, cartells de pel·lícules, títols de crèdit, atrezzo, vestuari, fotografies i, naturalment, fragments de pel·lícules. Una selecció d'objectes i obres singulars procedents de la col·lecció de La Cinémathèque française i completada amb peces procedents d'altres col·leccions espanyoles i franceses.
Exposició feta, organitzada i produïda per l’Obra Social ”la Caixa”, en col·laboració amb La Cinémathèque française
EL CINEMA TAMBÉ S’EXPOSA
“Art i cinema. 120 anys d’intercanvis”, a més, vol demostrar que el cinema també s’exposa. La reproducció videogràfica i la introducció del cinema a l’espai del museu a partir dels anys setanta amplien l’àmbit del cinema més enllà de la pantalla i el projector a la sala de cinema, i afavoreixen l’anàlisi en detall de les pel·lícules i un nou tipus d’espectador, més proper a l’espectador de pintura. Els últims anys la tecnologia digital ha facilitat encara més l’exposició de pel·lícules, que avui passen a rivalitzar a les parets dels museus amb les imatges immòbils de la pintura, l’escultura i la fotografia.
MUSÉE DU CINÉMAHenri Langlois, pioner entre els fundadors de les filmoteques del món i figura clau en la creació de La Cinémathèque française i la cultura cinèfila, va assumir des dels anys trenta el repte de configurar una memòria del cinema i de les relacions que pintors, escultors i fotògrafs van mantenir amb el setè art. És en part gràcies a la seva missió i la seva idea d’establir el Musée du Cinéma que avui tenim accés a pel·lícules originals mudes i a objectes de rodatges que han passat a la història del cinema, molts dels quals pertanyen avui a la col·lecció de La Cinémathèque française i s’inclouen en aquesta exposició.