Alex Reynolds: "Perquè tinc llàgrimes!"

El cinema de Reynolds és per damunt de tot una pràctica relacional que para esment als vincles entre els diferents agents implicats, inclòs el cos de l’espectador.

El pensament entorn del cinema està travessat per la violència de la mirada. La càmera acostuma a entendre’s com un aparell que defineix i confina el subjecte que és fotografiat, alhora que demarca els contorns de la seva identitat. Tot i així, què hi ha en la mirada d’una mare? I en la d’un amant? Per què és tan difícil concebre una mirada que s’ofereixi com un regal, un gest d’afecte, en lloc d’una imposició? Aquesta ambivalència de la mirada és fonamental per a la cineasta Alex Reynolds, el projecte més recent de la qual és fruit de la convocatòria Suport a la creació’20. Producció de la Fundació ”la Caixa”.

La frase que dona títol a l’exposició prové del guió per a una pel·lícula fallida en la qual algú pregunta a un nen: “Per què plores?”. I el nen respon: “Perquè tinc llàgrimes!”. En els límits del llenguatge cinematogràfic, el treball de Reynolds posa en suspens les convencions narratives del mitjà, començant per la seva lògica de causa-efecte, per tal d’aprofundir en el potencial alliberador del joc.